Sembla que l’auge de parlar i aprendre a reconèixer el cicle menstrual ja ha passat, ja no estem en una fase de desconeixement i tenim un munt d’autores que han dedicat el seu temps a la divulgació. Cal agrair perquè, tot i que encara ens queda camí a les activistes menstruals, en algunes societats ja no és un tema tan tabú. Ara necessitem ampliar més i més la informació per entendre què ens passa a algunes dones després dels 35 anys.
El cicle menstrual comprèn tot el que esdevé entre sagnat i sagnat, això implica canvis constants al cos, t’invito a conèixer el ball que es marquen les nostres hormones i com et va afectant al teu cos.
Fa uns dies una dona em comentava en sessió la desesperació davant de diferents hipòtesis que tenia a sobre la taula amb el seu gine: el teu cicle és irregular perquè en tens més de 35 i no tens fills, això que et passa és pel teu sobrepès, ja t’he avisat que no deixessis les anticonceptives… No em vull ficar a valorar aquestes sentències. Vinc amb una proposta, la que a mi m’està servint, perquè aprenguem una mica més sobre el nostre cos i quan anem a la consulta puguem contraargumentar o sembrar el dubte.
Coneixes com està la teva salut hormonal?
Les alteracions hormonals, principalment dels estrògens i la progesterona, són les responsables de produir canvis d’humor, produir trastorns menstruals, síndrome premenstrual, amenorrea… de la relació i l’equilibri entre elles dependrà la salut de la dona en general, la salut sexual i reproductiva en particular. Al nostre cicle intervenen, principalment, 4 hormones: estrògens, LH, FSH i progesterona.
Els estrògens són les hormones sexuals esteroides produïdes pels ovaris, la placenta durant l’embaràs i en menor quantitat per les glàndules adrenals. D’aquesta hormona depèn el desenvolupament d’algunes característiques sexuals de la dona, com ara el creixement de les mames i els seus conductes, l’eixamplament dels malucs, l’aparició del pèl púbic i el cicle menstrual.
En un cicle saludable, el nivell d’estrògens registra el nivell més baix amb l’inici del sagnat. Després, aquest nivell s’eleva de manera gradual fins a assolir la seva concentració més gran en els primers set dies del cicle. Més tard, el seu nivell baixa lleument fins que progressivament aconsegueix un segon pic al voltant de quatre o cinc dia després de l’ovulació. A partir d’aquest moment, es manté un nivell alt d’estrògens fins a quatre dies abans de la menstruació, moment en què s’inicia un descens significatiu que dóna pas a un nou cicle.
La disminució del nivell d’estrògens afecta el comportament emocional: irritabilitat, estat depressiu, etc. En canvi, el seu increment potencia sentiments d’acció i de necessitat d’activitat.
Els estrògens milloren l’aspecte de la pell perquè influeix en la producció de col·lagen, en els processos de regeneració de la pell, cabells i ungles. També actua sobre la distribució del greix corporal i reforça el funcionament òptim del sistema cardiovascular. Intervenen sobre el metabolisme dels ossos, impedint la pèrdua de calci, mantenint la consistència de l’esquelet i prevenint l’osteoporosi. A més, estimulen el desig sexual. Els nivells adequats d’estrògens afavoreixen el funcionament correcte del cervell perquè col·laboren en el subministrament del flux sanguini i la glucosa cerebral.
L’hormona luteïnitzant (LH) és produïda pel lòbul anterior de la hipòfisi o glàndula pituitària. En depèn el control de la maduració dels fol·licles. La seva funció és induir la secreció d’hormones esteroides fol·liculars, preparar l’endometri davant d’un possible embaràs, i en el cas que no hi hagi implantació provoca que el fol·licle es trenqui i es transformi en el cos luti i, per tant, es dugui a terme l’expulsió de l’òvul.
També estimula l’ovulació i la secreció de la progesterona. La LH presenta nivells baixos fins a la pubertat i aquests tornen a decréixer a partir de la pèrdua de la fertilitat. A l’etapa fèrtil, aquesta hormona arriba als seus nivells més alts coincidint amb l’ovulació.
L’hormona fol·liculoestimulant (FSH) és produïda per la glàndula pituitària. Estimula la producció d’ovòcits i la secreció d’estrògens i d’inhibina. La FSH regula la fase fol·licular de l’ovulació. A partir de la pubertat tant aquesta hormona com la LH indiquen als ovaris que han de començar a produir estrògens. Això fa que el cos de les nenes maduri progressivament per arribar a la menarquia i la fertilitat.
La progesterona és una hormona esteroidea, la presència de la qual resulta determinant per al desenvolupament del cicle menstrual i també per a l’embaràs. És alliberada pels ovaris i posteriorment per la placenta, encara que també se sintetitza en petites quantitats a les glàndules adrenals i al fetge. Aquesta hormona comença a produir-se amb la menarquia. Després, al llarg de tota l’etapa fèrtil, continuarà produint-se amb cada cicle menstrual fins a desaparèixer amb la plenopausa (aquí parlem de PLENOPAUSA quan ens volem referir a la menopausa).
La progesterona intervé principalment durant la segona part del cicle menstrual estimulant diversos canvis a l’endometri perquè es pugui implantar adequadament l’embrió. Els seus nivells romanen relativament baixos durant la fase preovulatòria; però pugen després de l’ovulació i es mantenen elevats al llarg de la fase oriol. En produir-se l’ovulació, els ovaris comencen a produir progesterona. A partir d’aquest moment és quan aquesta hormona intervé a l’endometri fent que aquest segregui les proteïnes encarregades de nodrir l’òvul fecundat, generant així les condicions idònies per al desenvolupament de l’embrió. La progesterona és essencial perquè es produeixi la lactància, ja que estimula l’augment de les glàndules mamàries per a la secreció de la llet. Entre la vuitena i la desena setmana d’embaràs, la placenta reemplaça els ovaris a la tasca de producció de progesterona. Si l’òvul no és fecundat, l’excés d’aquesta hormona serà expulsat amb la sang menstrual. De la progesterona també depèn el procés d’engruiximent i subjecció de l’endometri a l’úter. Quan baixen els nivells de progesterona, l’endometri comença a desprendre’s, iniciant-se així la menstruació. És essencial per al desenvolupament de diverses característiques sexuals femenines i també per mantenir l’úter relaxat i incrementar les secrecions del coll uterí i la vascularització mucosa.
Per la seva acció al cervell i al sistema nerviós central, influeix sobre la temperatura corporal, augmentant la temperatura central els dies de l’ovulació. Estimula la respiració, incrementant la freqüència de la ventilació pulmonar. Col·labora amb els estrògens per a l’elasticitat adequada de la pell i la solidesa de l’estructura òssia. Regula la resposta immune de l’organisme en comportar-se també com a agent antiinflamatori. Estimula la retenció de líquids en pits, abdomen i cames, amb el consegüent augment de pes, sobretot a la segona part del cicle, entre l’ovulació i la menstruació.
Desitjo que amb aquesta informació molt resumida, puguis fer-te un mapa de com es troba la teva salut sexual i si pots, després de veure com interactuen, observar com es manifesten al teu cicle i si generen algun tipus de desequilibri.
Què necessiten les meves hormones?
Si poguéssim viure en un màgic jardí comestible, ple de verdures i fruites eco de veritat, si la nostra vida fos lliure de preocupacions, drames familiars i poguéssim gaudir de 8 hores de son reparador; si poguéssim viure sense un sol químic artificial…. segurament les nostres hormones +35 estarien divines.
El cas és que la realitat que travessa alguns cossos ens porta estrès, mala nutrició, manca de temps per a l’exercici regular i el son, i incapacitat per aconseguir mantenir la proporció òptima de greix corporal per als nostres cossos bonics. Encara no existeix una recepta miracle per regular la salut hormonal, el nostre estil de vida és fonamental per marcar els nostres nivells hormonals.
Coses que pots provar i veure després si milloren alguns dels símptomes;
- Alimentació: Evita els greixos trans, especialment si estàs en un procés de fertilitat. Augmenta la ingesta de fruita seca, llavors, peix d’aigua freda com el salmó o la sardina, és una forma de donar-li olis vegetals insaturats al cos. Disminueix la proteïna animal i incrementa la proteïna vegetal. Tria hidrats de carboni de digestió lenta, mínim, un àpat al dia: els pots trobar en fruites i hortalisses fresques, grans integrals i mongetes. Pren una bona quantitat de ferro: espinacs, tomàquets, remolatxa, mongetes, carbassa…
- Autocura: Si em segueixes de fa temps sabràs que sóc molt crítica amb l’organització de la Norma Sistema perquè puguem dedicar temps a la cura. No ens ho posa fàcil. El cas és que reduir l’estrès, dormir de qualitat de manera habitual i poder organitzar el teu temps per moure’t és beneficiós per regular la nostra vida hormonal.
- Tenir cura del teu hipotàlem a la nit!: Pel que fa al son i al descans, has de saber que qualsevol llum, per petita que sigui, queda recollida per la glàndula pineal. La GP produeix melatonina que afecta directament l’hipotàlem, per innòcua que sembli la llum de la lluna per la finestra, la llum del despertador, el llumet del telèfon carregant, encendre el llum per al pipi de mitjanit, pot afectar i crear irregularitats que es reflecteixen al teu cicle.
- Vigila el contacte amb els disruptors endocrins: llevat que visquis aïllada en una cova, és força improbable que puguis evitar-los del tot. Trobem aquests químics a la tinta dels tiquets de compra, als parabens d’alguns productes d’higiene, els envasos de plàstic, pesticides, materials de construcció, ambientadors…. No estressar-se! Simplement intenta tenir-ho present a l’hora de comprar certs productes i el que puguis fer servir que sigui ecològic, molt millor.
- Donar-te suport amb plantes medicinals. Et deixo algunes plantes que ens poden servir són l’aloc, l’alfals, l’esbarzer, la borratja, l’avellaner, artemisa, sàlvia, maca i calèndula. T’animo a investigar, llegir i conèixer sobre aquestes plantes. Després si ho necessites o tens dubtes, pots concertar una visita amb mi. Els desequilibris hormonals estan íntimament vinculats a la salut del nostre fetge, ajudar-lo amb medicinals pot ser un gran suport.
- També amb les Flors de Bach: encara que prefereixo buscar les plantes idònies per a cada persona pot ser útil, en allò genèric, la combinació de Scleranthus, Impatiens, Mustard, Crab Apple i Agrimony.
Abans d’acabar, necessito anomenar la gran Xusa Sanz, dona inspiradora sobre el coneixement sobre el cicle menstrual on n’hi hagi. Quan parlem de salut hormonal, normalment ho fem pensant en processos de fertilitat. Ella aposta també per estudiar el cicle menstrual de forma extrareproductiva, perquè és una cosa que tindrà un efecte sobre la vida de les dones encara que no planegin ser mares.