Sí, amiga, el feminisme és terapèutic i sense la seva perspectiva no és possible trobar el camí cap a la pròpia veu. Imagino que si has arribat fins a aquest racó de la web estaràs d’acord amb mi que la mirada de gènere és reparadora de per si, encara que de vegades pugui semblar que està massa estona a la ferida col·lectiva.
Negar l’evidència no ens porta enlloc
Quan la veus, ja no hi ha marxa enrere. A mi sovint em genera contradiccions de mala feminista, no et negaré que em queda molt camí per deconstruir-me de nou. Estic en el camí. De moment puc obrir els ulls a la desigualtat, reconèixer el desavantatge i abraçar la vulnerabilitat que sento quan no en sé més. Soc conscient que ara mateix estic deixant algunes persones fora. Tinc un debat pendent amb una bona amiga per anar sortint d’aquesta idea binarista del femení i del masculí.
La ràbia és necessària
La ràbia ens empodera i ens dóna acció. És catàrtica de per si. I veig la repressió rabiosa a les sessions, la meva i la vostra, sempre dic el mateix: la ràbia és el resultat d’entendre que la nostra veu, el nostre lloc, ha estat silenciat. Veure això és només el primer pas. No callis, no acatis i, si tens forces, connecta amb les veritats incòmodes.
Habitar-nos: El personal és polític
Habitar-se passa per entendre que el que és personal és polític i a la inversa.
No hi ha camins més curts per al canvi individual i social; van agafats de la mà. Tornar parts dels nostres símptomes a l’esfera d’allò polític és necessari per deixar d’entendre com a propi allò que mai no havíem d’haver fet nostre. L’opressió patriarcal i capitalista té un impacte molt gran a la nostra salut mental i és literalment impossible lluitar contra una opressió que no som capaços de veure. El masclisme i l’opressió interseccional són com un pop de grans tentacles, tan invisibles de vegades, que calen uns ulls entrenats per veure’n la subtilesa.
L’altre dia llegia una frase que deia:no desitjo que les dones tinguin més poder sobre els homes, sinó que tinguin més poder sobre elles mateixes. És literalment impossible tornar al poder propi sense tenir en compte les diverses opressions, si no ho fem, estem perpetuant el mateix.
Per avui em quedo aquí, deixant que aquesta carta prengui un espai dins teu i que orgànicament dibuixi un mapa per veure en quin punt de la partida estem cadascuna. Si et ve de gust compartir el teu parer amb mi, ja sigui per què et sents interpel·lada o perquè tens necessitat de compartir, recordar-te que m’encanta quan ho fas.