De l’ovulació depèn, en general, el nostre sagnat menstrual. Dic en general perquè també hi ha els sagnats per deprivació i els sagnats per cicle anovulatori. Un cicle menstrual sa és un cicle antecedit per l’ovulació.
El fet de no ovular de tant en tant no t’ha de preocupar, però si passa amb freqüència o si s’atura completament és indicatiu que el nostre cos ens està donant un avís, o dos.
L’ovulació sembla que pren lloc a les nostres vides només quan parlem de fertilitat o de gestació, però la realitat és que l’ovulació afecta la densitat de la nostra massa òssia, salut cardíaca, interfereix en el metabolisme, en la qualitat del descans, l’equilibri de la nostra salut emocional, física i mental per la relació estreta amb la segregació de melatonina i serotonina. Així que qualsevol disrupció amb l’ovulació, el que fa és desactivar hormones molt importants per al nostre equilibri.
Sense ovulació no hi ha progesterona. Coneixes què fa la progesterona al teu cos?
És l’hormona responsable de tenir cura de la nostra microbiota vaginal i de l’endometri. És gràcies a ella que madura i es nodreix l’endometri. També ens protegeix de la depressió, l’ansietat o desajustos emocionals perquè és neuroprotectora i té cura del nostre sistema nerviós. Té altres virtuts com:
- Compensa els estrògens, que no és que siguin dolents, però a causa del tipus de cultiu alimentari del model actual, hi ha una sobreestrogenització al nostre cos perquè el nostre fetge no pot sintetitzar
- Estimula les glàndules tiroïdals
- Ajuda al desenvolupament muscular
- Cuida la pèrdua de cabell
Sense ovulació ens perdem la fase fol·licular i patim desequilibri hormonal que a més edat, més complicacions porta al nostre organisme.
Les tradicions de la Terra i la Ginecologia Natural
Des d’algunes tradicions encara molt connectades a la saviesa de la Terra, tots els cossos són interdependents, fent de la seva existència una harmonia perfecta. L’ovulació ens parla de la voluntat, del bon amor, de la força per saltar al buit i posar-nos en moviment. L’ovulació és acció que es pot convertir en vida, és un salt de fe on l’ovocit es queda enmig de la foscor, sostenint el seu propi buit fèrtil, a l’espera del que vingui. Si cal mutar, muta. Si cal morir, mor i tanca un cicle integrant-se de nou.
És la vida obrint-se pas amb petites contraccions dels nostres ovaris, els quals, com una màquina perfecta, treballen en conjunció per encoratjar l’ovòcit a deixar-se travessar pel misteri de la vida. La meva mestra Andrea d’Escuela de Sabiduria y Salud Femenina, que és qui em nodreix i ensenya part de Ginecologia Natural, ens diu sobre els processos anovulatoris:
De vegades l’òvul surt sense força
De vegades no fa aquest salt de confiança
De vegades desperten més ovocits dels que podem sostenir
De vegades es perden pel camí, sense direcció, sense certesa
De vegades es van enquistant
De vegades es van endurint
De vegades es deixa d’ovular
De vegades, i només de vegades, la anovulació ens parla del nostre poder creatiu, de la manca de força, coratge i confiança i així la motivació es dissipa i la voluntat s’ennuvola.