Cada dona diagnosticada del virus de papil·loma humà és un univers en si mateixa. Cada dona té la seva història, la seva vivència i els seus recursos per gestionar-ho. Però en el que coincidim totes és: Per què ara?
Entrar a l’univers VPH és navegar en la incertesa, en la sospita, en la solitud i en els mars de la vergonya i la culpa. A mi m’agrada parlar de la meva experiència, no per posar-me com a exemple, simplement perquè sento injust que alguna cosa que ens arriba quan menys ho esperem ho haguem de dur en silenci per por de ser jutjades.
A dia d’avui se’ns ofereixen dues alternatives per curar el VPH: intervencions mèdiques (pel meu gust una mica agressives i paternalistes) o fer vida normal i esperar que la marea es calmi.
En el meu cas, davant d’un diagnòstic poc clar i amb el suggeriment d’operar perquè «és molt millor per treure-t’ho de sobre.. pensa que abans s’extirpava tot i avall» Vaig decidir esbrinar on era la lesió.
Mai no m’havia vist el cèrvix, realment no sabia de quina part del cos estava parlant i vaig demanar a la doctora que, per favor, m’ho ensenyes, volia veure la lesió i formar part activa de la meva curació. És molt important que en la mesura que sigui possible, sapiguem de què estem parlant quan una part del nostre cos està malalta. T’imagines que et fractures el colze i no saps què és un colze, on és, la forma que té, el tacte… I per què no és el mateix tracte quan es tracta de cuidar els nostres genitals?
És una malaltia que vivim amb vergonya per estar en una societat encara massa conservadora. Sigui el que sigui que decideixis, de debò, no ho visquis sola. Si necessites ajuda per complementar el procés mèdic, busca ajuda amb alguna terapeuta experta de salut de la dona.
Hi ha una part del tractament que requereix paciència i espera…. i n’hi ha una altra on pots formar part activa de la teva recuperació: treballant les teves emocions, cuidant el teu estil de vida, coneixent i explorant la teva matriu. Si no saps amb qui, em tens aquí. No et deixis sola en un racó, no cal, ni tampoc t’ajudarà en el teu procés. Hi ha vies complementàries que són sanadores per a aquest procés i és un coneixement que ja serà teu per sempre.
En un estudi realitzat per la Xarxa de Dones per a la Salut, el VPH és una de les malalties de transmissió sexual més freqüents. Un 70% de les dones sexualment actives el contrauen i l’eliminen amb la mateixa facilitat.
El 92% de les infeccions són superades pel sistema immunitari. El 8% que persisteix tenen un desenvolupament molt lent, uns deu anys per produir lesions precanceroses i deu més, en la majoria dels casos, fins a convertir-se en càncer de coll d’úter.
Recomano moltíssim no obviar els controls cada 6 mesos, malgrat que la ginecologia estigui tan colonitzada pel patriarcat. Els controls exhaustius van de la mà de qualsevol acompanyament complementari. Recorda que és el teu cos, de debò, de vegades se’ns oblida davant de la bata blanca i tens dret a demanar totes les opinions que necessitis abans de decidir-te per un tractament. Fins i tot, si en algun moment et sents jutjada a la consulta és sa per tu posar un límit. Els teus sentiments són vàlids, normals i legítims.
El VPH necessita uns condicionants per despertar després de la infecció. Et deixo unes pautes per orientar-te però recorda que cada dona és un univers i és millor ser precabuda amb la informació, ni tots els cossos són iguals ni tots els cossos necessiten les mateixes cures, per això és tan important demanar ajuda per no ser un objecte colonitzat més:
- Revisa els nivells de cortisol. Quan el cortisol és alt, les defenses baixen i això fa que el teu sistema immune tingui un front obert més.
- Planteja’t la necessitat d’intervenir amb l’alimentació: eliminar l’alcohol, el tabac, carns vermelles en abundància, embotits i aliments refinats. Redueix els lactics, inclou fruites i verdures riques en betacarotè, vitamina C i àcid fòlic en tots els àpats principals. Estem parlant de fruites i verdures de color vermell, taronja, groc i verdures de fulla verda. Depurar el fetge és positiu per ajudar el sistema immunològic a treballar millor. El cos és savi, sap què ha de fer, nosaltres només li hem de facilitar la feina. També et pots donar suport amb l’herbolària, per això podem agendar una sessió i analitzar millor el teu cas per trobar les plantes del teu territori que et puguin ajudar millor.
- I finalment, tan important o més, l’abordatge emocional. Reprocessar les memòries traumàtiques de la nostra matriu. En general, un virus és una nova informació. Els virus apareixen quan estem en fase de solucionar un conflicte emocional. Netejar les memòries de la matriu requereix una participació activa per part teva en el procés. És molt bonic quan veig les dones a la consultar fer-se càrrec de la seva sexualitat i abraçar la seva història perquè la seva sensualitat i sexualitat no es quedin relegades de nou en un racó. Serà per ressonància però és de les sessions que més adoro acompanyar.
Segons la bioneuroemoció, en el cas del virus del papil·loma humà, pot ser que hi hagi o hagi existit un conflicte en les relacions d’intimitat, especialment en relacions sexoafectives, experiències de contacte sexual viscudes com a brutes, no desitjades o per manca de contacte alineat amb les pròpies necessitats. Quan la situació conflictiva s’ha resolt, la lesió pot aparèixer. (Amore, reprenc aquest punt més avall).
La reparació emocional de la vivència traumàtica tindrà en compte el tipus de virus, la part del cos que s’ha vist afectada, quins símptomes presenta a la persona infectada i l’anàlisi de la història personal. Si afecta el coll de l’úter, té a veure amb frustració sexual, viscuda amb brutícia. Si afecta la vagina, penis o anus, té relació amb “no estar en contacte amb la meva parella”. Si afecta la pell, seria un contacte no desitjat o imposat. Si hi ha berrugues podria ser un conflicte de separació puntual.
Recorda que quan apareix aquest virus el conflicte ja s’ha resolt (gairebé)
La matriu té 3 capes: miometri (la capa de fora), endometri (la capa mucosa que recobreix la paret de la matriu) i el perimetri (la capa més interna que recobreix la matriu). Tots els cicles de vida i transformacions repercuteixen a la matriu perquè s’ha descobert que hi tenim neuroreceptors. Això vol dir que la nostra matriu, per dir-ho d’alguna manera, pensa. Està lligada al neocòrtex, que és l’estructura més «humana» del sistema nerviós, ja que és la regió de l’escorça cerebral relacionada amb les capacitats que diferencien l’ésser humà d’altres mamífers, com ara el llenguatge, la imaginació o la capacitat d’abstracció. Tota estructura de pensament, idees i relats interns que tinguem, es plasmen a la nostra matriu.
Tornant al que he deixat penjat abans, quantes dones coneixes que no hagin tingut un conflicte continuat en el temps amb la seva sexualitat, relacions sexoafectives i desig sexual? La veritat que poques i això és per la manera com hem estat socialitzades en relació a la nostra sexualitat, sensualitat i erotisme.
D’altra banda, per què ara hi ha tants casos de VPH? Perquè la sanitat s’està posant les piles i està fent més citologies que abans. S’han adonat (per fi) que moltes de les situacions ginecològiques greus que poden derivar en càncer, si s’estudien i revisen des d’edats primerenques, les poden atendre a temps. Sense més, si es dediquen temps i diners, es troben coses si no, no. Fàcil.
Del fang neix el lotus, diem les persones especialistes en reprocessament del trauma. No has fet res de dolent, ni hi hares de què avergonyir-se. Recolza’t en professionals que no jutgin les teves decisions. Comparteix les teves experiències amb altres dones, parla’n obertament. Colonitza el teu cos i la teva salut, física i emocional. El procés passarà per diferents fases des de la detecció fins a quedar neta.