El ritme que ens proposa aquest sistema és una dansa a cegues i, quan ens movem així, podem estar perpetuant certes formes que no ajuden al bé comú… T’imagines que un munt de persones es parlessin obertament, demanessin ajuda i el treball en equip fos possible sostenint l’equilibri de tothom i dels projectes que tirem endavant?
Aquí el compromís es converteix en PRESÈNCIA. I els temps que corren necessiten molta presència, al territori intern i al territori comú. La necessitat de trobar-me amb la meva presència em va fer entrar en aquest univers de revisió personal. I la necessitat de reivindicar les cures, la vida al centre i els drets de les dones em va portar a militar en diferents espais no mixtos feministes.
Sense consciència social no hi ha creixement personal i sense creixement personal no hi ha feminisme, aquest és el meu punt de vista.
Puc donar-me el permís de dir no arribo a tot? Puc donar permís a algú que necessita ser sostingut, que reposi i es cuidi? Això és el que m’ha aportat aquest interessant punt de vista d’un punt de vista..jejeje
Sí que puc, sí!
Afortunadament tinc una xarxa de comares i de clientes que són AMOR i em donen tots aquests permisos. I que bonic viure la relació laboral i terapèutica des d’aquest lloc també. Perquè hem cultivat una relació de cures. Perquè la tribu és important.
Això que estem fent d’anar «com pollastres sense cap» no té sentit
És responsabilitat de totes les persones d’incidir en l’aprenentatge propi i dels que vénen darrere perquè puguem construir societats més conscients, empàtiques i hàbils a l’escolta profunda i respecte pel propi cos; així es pot caminar cap al respecte dels cossos altres éssers, humans, animals i vegetals. I s’incideix des del respecte i el compromís amb aquesta militància.
Ara potser vagi d’un tema a l’altre, però veuràs que al final tot queda ben recollit i li dóna sentit. On visc hi ha dos grans problemes actualment: L’Empordà s’està cremant i l’Empordà està a la venda a grans multinacionals per fer grans parcs eòlics (i a la vegada un macro complex per acollir Amazon però també alhora volem defensar el petit comerç local ). Volem energies renovables? Sí, però no així. Des del poble hem creat una assemblea per intentar combatre el tema dels parcs eòlics i s’ha obert el debat d’AIXÓ NO VA DE PARTITS. Disculpeu-me però totes aquestes decisions que afecten el territori SÍ van de partits, no tinguem por d’assumir que els ciutadans corrents també podem fer política. Que amb els anys i el sistema d’organització social i econòmica, la política ens quedi llunyana, no vol dir que no tinguem la possibilitat de fer política. Podem organitzar-nos i fer pressió. Organitzar i ser exemple. Organitzar i ser coherents amb el model de vida escollit. No volem canvi climàtic i dediquem hores i hores amb avió per desplaçar-nos a l’altra punta del món?
No se m’ha anat l’olla, i tampoc barrejo coses…
Quan obres «la caixa de merda», t’adones que és massa plena. I aleshores… com ho fem? Tornant al cos, a la consciència, la presència i el compromís per habitar el nostre propi territori: del cos micro al cos macro que som tots els éssers vius que vivim en aquest planeta. Fes-ho com vulguis: en micromilitàncies, des de la cosmovisió asteca, sindicant-te, fent aportacions econòmiques, ajudant a donar visibilitat a projectes petits interessants o sintonitzant-te amb la lluna. Fes-ho si us plau, escolta el teu micro i acompanya el macro amb compromís, coherència i empatia.