Les persones adultes que van ser criades en entorns disfuncionals són, en general, extremadament resistents, creatives, divertides, enginyoses i molt adaptables. Això és degut a la capacitat del sistema intern per trobar la millor manera de sobreviure i mantenir la vida davant de situacions de dolor emocional intens.
Avui et vull recordar algunes premisses, les que treballem a teràpia incansablement, perquè hi puguis tornar cada vegada que ho necessitis:
- Tot i el que ha viscut no estem predestinades a repetir els patrons disfuncionals del nostre entorn de criança o familiar. Estem en ple dret de guarir aquests patrons, crear noves formes i desenvolupar nous comportaments.
- Necessites temps per aprendre a reconèixer qui ets en realitat. Ja sigui perquè els teus referents parentals no tenien maduresa emocional o perquè l’entorn era repressiu, la presència i l’escolta envers una mateixa és vital per redescobrir els teus dons i passions.
- És probable i ben lícit que et costi confiar en altres persones.Si a la teva infància, a casa teva, et va costar sentir-te en lloc segur, et costarà sentir seguretat a qualsevol altre lloc. Hi ha una part de tu que està molt pendent d’observar per on arribarà l’amenaça.
- És necessari desaprendre l’abandó intern. Probablement hagis estat testimoni d’infinites situacions en què les persones adultes han ignorat les seves pròpies necessitats i, per tant, desmerescut les teves. Totes les persones podem aprendre noves maneres de cuidar-nos i deixar de trair la satisfacció de les nostres pròpies necessitats.
- Els nostres referents parentals no han de ser els nostres referents vitals. És probable que el teu entorn tingués una idea de qui havies de ser. A mesura que anem guarint i contactant amb la nostra veritat interna, també anem deixant de banda aquestes veus que tenien expectatives envers nosaltres i comencem a escoltar les nostres. No és una deshonra cap al seu amor, és un amor saludable on podem girar-nos, mirar els nostres referents i agrair-los la vida que ens van donar, quedar-nos amb allò que ens va servir i posar un límit del que ja no volem continuar sostenint.
- És probable que posar límits sigui complicat.Això és degut a totes les vegades que has sigut testimoni del permís per part dels teus progenitors de comportaments nocius. Ja sigui per negligència o per inconsciència. Recorda que els camins d’aprenentatge de vegades ens poden semblar lents. I recorda també que la no voluntat o la inconsciència no eximeix de responsabilitat ningú.
I finalment recorda que trencar amb cicles ja molt estandarditzats no és fàcil,necessitem amor i presència cap a les arts internes que estan trobant altres maneres de viure.