Les nostres relacions interpersonals juguen un paper fonamental a la nostra vida, influint en la nostra felicitat, benestar emocional i desenvolupament personal.
Els estils d’aferrament són patrons de comportament i vincle emocional que es formen a la infància i poden afectar la nostra forma de relacionar-nos a l’edat adulta. Des de la perspectiva humanista, els estils d’aferrament són considerats com a elements clau per comprendre les dinàmiques relacionals i promoure relacions saludables i enriquidores. En aquest article explorarem els estils d’aferrament des de la mirada humanista, destacant la importància de cultivar relacions basades en l’autenticitat, el respecte i l’acceptació incondicional.
John Bowlby, psiquiatre i psicoanalista infantil, va ser el primer a formular la teoria de l’aferrament. Va estudiar la relació i el vincle que s’estableix entre un fill i la seva mare, i va concloure que, tant la capacitat de resiliència dels menors, com la seva conducta i desenvolupament emocional posterior estaven directament relacionades amb el tipus d’enllaç que les criatures establien amb els seus progenitors els primers anys de vida.
Explorant els 4 tipus d’aferrament de Bowlby
El vincle segur
Des de la perspectiva humanista, l’aferrament segur és l’estil de vincle considerat com el més saludable i beneficiós. Les persones que han gaudit d’un vincle segur són persones adultes que no els suposa un esforç unir-se íntimament a altres persones i no els fa por l’abandonament. És a dir, poden portar a una vida adulta independent, sense prescindir de les relacions interpersonals i els vincles afectius.
Les criatures amb aquest tipus d’aferrament exploren de forma activa el seu medi quan es troben soles amb la figura d’aferrament i s’intranquil·litzen en separar-se’n. Són criatures que se senten validades emocionalment i segures per relacionar-se amb allò que els envolta.
A l’edat adulta tendeixen a tenir una base segura en la seva relació amb els altres, confien en si mateixes i en els altres, i se senten còmodes en buscar suport emocional quan ho necessiten. També solen tenir una capacitat més gran per a l’empatia, la intimitat i l’autenticitat en les seves relacions. L’enfocament humanista posa èmfasi en la importància de cultivar un aferrament segur per promoure el creixement personal i el benestar emocional.
Tot i que aquest no fos el tipus d’aferrament que va existir durant la teva criança, el que fem en teràpia és solucionar el vincle entre la teva part ferida i la teva part adulta. D’alguna manera aquesta part que es va vincular d’una manera insegura, ara es pot vincular amb tu i de manera saludable.
El vincle ansiós
L’aferrament ansiós es caracteritza per la preocupació i la necessitat constant de confirmació i atenció per part dels altres. Les persones amb aquest estil d’aferrament poden tenir una baixa autoestima i dependre en gran mesura de la validació externa per sentir-se segures i estimades.
El que és més habitual és que a totes les persones ens generi angoixa l’ambivalència emocional. En aquest tipus d’aferrament, les criatures no confien en els seus cuidadors i creixen amb una sensació d’incertesa i inseguretat, a causa de la inconstància i la inconsistència en les cures o l’ambivalència d’aquestes. Es pot donar el cas que es rebin cures materials i de necessitats bàsiques a la perfecció, però manqui cura emocional. És la típica critica «Però si a tu no et va faltar de res!», bé, doncs sí, em va faltar amoret, que em veiessis, que confiessis en mi, que m’acompanyessis, que em validessis.. ho reconeixes?
Aquestes criatures tendeixen a presentar por i gran angoixa davant de les separacions, així com també solen tenir dificultats per calmar-se quan la figura de cuidador reapareix.
Tendeixen a estar superatentes a les demandes o necessitats del seu cuidador/a, això és normal perquè hi ha un pols intern de voler formar part del sistema familiar de manera adequada. Si volen que tregui bones notes les trec, si volen que no molesti… doncs no molesto.
Aquestes criatures necessiten l’aprovació dels cuidadors i vigilen de manera permanent que no els abandonin. Exploren l’ambient de manera poc relaxada i procuren no allunyar-se gaire de la figura d’aferrament.
A l’etapa infantil es genera un tipus de vinculació en què un dels progenitors (o fins i tot els dos) necessita molta atenció o prioritza les seves necessitats per sobre de les necessitats bàsiques i/o emocionals de la criatura. Les causes poden ser molt diverses: una figura absent per un treball absorbent al qual no posa límits, una criança desbordada per ser molts germans, una malaltia a la família.
En persones adultes es manifesta amb ferides o cicatrius emocionals intenses, hi ha un impuls intern d’intentar agradar tothom, ser la millor en tot, etc. La cicatriu ve amb l’exigència de fer el millor en lloc de simplement ser, així, fent el que se’m demana o intueixo que necessita el meu sistema, mai no m’abandonaran.
Des de la perspectiva humanista, és essencial ajudar les persones amb aferrament ansiós a desenvolupar més confiança en si mateixes i a treballar en la seva autoregulació emocional. El que fem és fomentar l’autoacceptació i l’autonomia emocional, ja que són aspectes importants per ajudar aquestes persones a construir relacions més equilibrades i saludables.
El vincle evitatiu
L’aferrament evitatiu es caracteritza per una tendència a evitar la intimitat emocional i el compromís en les relacions. Les persones amb una inclinació evitativa poden mostrar dificultats per confiar en els altres i poden preferir mantenir una distància emocional. No és una elecció conscient, és la forma espontània de llegir el que passa al món.
Apareix quan les persones cuidadores no proporcionen la seguretat suficient per a la criatura, fent que desenvolupin una autosuficiència compulsiva i un distanciament emocional.
Aquestes criatures no solen plorar quan se separen del seu cuidador/a i eviten el contacte per no tornar a patir una decepció una altra vegada. Es crea una cicatriu gegant que xiuxiueja: Si no sóc vulnerable, no em poden fer mal.
Aquesta conducta pot arribar a confondre’s amb la seguretat, però en realitat provoca un gran patiment. Aquestes criatures solen presentar grans quotes d’estrès i creixen sentint-se poc valorades, tenint a la llarga problemes d’intimitat amb els altres.
La seva ferida els recorda que és millor distanciar-se emocionalment del món, perquè quan anteriorment ho han necessitat, el món no hi ha estat present.
Des de la perspectiva humanista, és essencial abordar les possibles barreres emocionals que poden ser presents a les persones amb aferrament evitatiu. Fomentar l’obertura emocional, el desenvolupament d’habilitats de comunicació assertiva i la promoció d’un ambient segur i lliure de judicis són elements clau per ajudar aquestes persones a establir relacions més càlides i satisfactòries.
El vincle desorganitzat
És una barreja entre l’aferrament ansiós i l’evitatiu i ve causat per una conducta insegura o negligent dels progenitors. La criatura presenta comportaments inadequats i contradictoris, no confia en el cuidador/a i fins i tot pot arribar a sentir por.
Són criatures insegures amb tendència a reaccions impulsives o explosives i amb mala gestió de les emocions. I així poden arribar fins a la vida adulta, sentint que la vida és un lloc de lluita on no hi ha amor ni mereixement.
Aleshores, què fem?
La relació terapèutica se sustenta principalment en el vincle. Que sentis que amb el teu terapeuta el vincle és segur és fonamental per poder abraçar el teu costat més vulnerable i reformular la manera com et vincules amb tu i amb el món. D’aquí ve que fer teràpia sigui una feina gairebé, gairebé d’artesania.
M’atreveixo a dir que en el 100% de les sessions 1:1 sortirà aquest tema. Aleshores revisem i treballem com van ser els nostres estils d’aferrament, observem les ferides o les cicatrius per restaurar, si cal, la nostra capacitat per establir relacions saludables i enriquidores.
Cultivar un vincle segur, basat en l’autenticitat, el respecte i l’acceptació incondicional, és essencial per al nostre benestar emocional i el creixement personal. Si bé els nostres estils d’aferrament es formen a la infància, podem treballar internament per desenvolupar relacions més positives i saludables.
La teràpia humanista, mitjançant enfocaments com la teràpia centrada en la persona, la Gestalt i el reprocessament del trauma pot proporcionar eines valuoses per abordar i transformar els patrons d’aferrament que ens limiten.